INDICE DE RECETAS

sábado, 26 de octubre de 2013

SABORS DE LA MEVA INFÀNCIA.... ARRÒS CALDÓS DE VERDURES.

He volgut realitzar també una secció que em sembla pot ser bastant interessant, li he posat per títol "Sabors de la meva infància", crec que no cal explicar molt de que va a anar.

Aquests dies fent compilació d'amics per convidar-los a participar en el blog, m'ha cridat l'atenció que tots ells han triats plats que li recorden a la seva infància, això m'ha fet recordar els plats que tant la meva mare com la meva àvia cuinaven a ma casa i  m'esperaven en aquest espai de temps que ara per als nostres fills ha desaparegut: el menjar a casa abans de tornar a escola.

La veritat que els menjars eren bastant repetitius, havien els plats clàssics, putxero; bacallà bullit; alls; llenties (que era l'únic plat que se li acompanyava un segon plat generalment una meravellosa truita de patates); tallarins amb conill i en molt rares vegades macarrons, espagueti no recordo haver-ho menjat en la meva infància.

Doncs bé hi ha un plat que no he esmentat però que era EL MÉS GRAN de la setmana, el summun dels plats del carrer Isaac Peral 41, el EXCEL.LENTÍSIM i IL·LUSTRÍSSIM ARRÒS CALDÓS DE VERDURES.... Ora pro *
nobis.

Doncs be, aquest plat té diverses curiositats que sempre m'han semblat molt interessants. La primera és que és un desordre d'ingredients que creus que no lligarà i al final t'adones que és delicatessen pura. La segona curiositat és el que canvia el sabor del plat fred a plat calent, a mi en particular, m'encanta fred, però no m'entengueu malament, no tret del congelador, si no templat. A la meva casa jo recordo que jo sempre repetia, doncs els dos plats se'm servien alhora, el temps que emprava a menjar-me el primer el segon ja s'havia temperat i això era CAPRITX DE DÉU.

És un plat típic de la comarca del  Vinalopó Mitjà, no crec que sigui conegut fora d'aquesta comarca, un plat que es pren des de tardor a primavera, no requereix com altres plats que  estigui nevant fora perquè et fiquis aquest guisat entre pit i esquena.

INGREDIENTS:

Verdures:
1 Nap
1 Xirivia.
2 Patates.
1 Pebrera vermella.
3 Pastanagues.
1 Tros de carabassa.
Un ramellet de bledes.
Un ramellet  d'espinacs.
Una rameta  d'api.
Un porro.
Una ceba gran.
3 tomàquets de ramellet.
6 tomàquets secs.
1 cabeça d'alls.

Llegums:
Llenties. 150 grams.
Mongetes blanques. He utilitzat 200 gr. bullits en conserva.
Cigrons. He utilitzat 200 gr. bullits en conserva
Mongetes pintes. He utilitzat 200 gr. bullits en conserva
Arròs. 200 grams.

Uns altres ingredients:
5 llesques de pa dur.
15 ametlles marcona crua
1 nyora.
Sal, oli d'oliva, aigua i una cayena petita.
Ara enteneu quan us he dit que veient els ingredients sembla ser que això no va a funcionar no?. Doncs espereu i voreu.

ELABORACIÓ:




  Crec que no fa falta dir que hem d'agafar una olla gran.
 Doncs bé, en l'olla li posem un bon xorro d'oli, piquem la ceba molt fina i ho posem a sofregir, crec que ja ho he dit en altres entrades, però crec que els èxits dels plats vénen dels sofregits, és a dir, cal tenir molta paciència, a la meva m'agrada sofregir a foc mitjà baix. 





  Quan la ceba comença a estar transparent, afegim la cabeça d'alls que prèviament hem realitzat un tall en tot el cap per deixar sortir el sabor de l'all.
Piquem la pebrera vermella i ho afegim al sofregit. Ara li toca als tomàquets de ramellet, es piquen bé i a l'olla. El següent a visitar el sofregit són els tomàquets secs, i la branca d'api, tot molt picat. 
Una vegada fet el sofregit retirem del foc i posem una cullerada sopera de pimentó dolç, també piquem una cayena fineta i afegim a l'olla, removem bé fins que el pimentó lligue amb els altres ingredients del sofregit, ara és el moment de posar l'aigua, aproximadament 3 litres d'aigua. 



  Es posa de a tota potència el foc i esperem al fet que bulli, Una vegada estigui bullint afegim les llenties, el nap, la xirivia i les patates, baixem el foc a mitjà baix i deixem coure 15 minuts. 












  Ara és el moment d'afegir el tros de carabassa, els espinacs i les bledes deixem coure tot 10 minuts.















Ara baixem el foc al mínim, netegem els llegums en conserva, molt importants passar-les per l'aixeta i que estiguin ben netes, afegim els cigrons, les mongetes blanques i les mongetes pintes deixem coure altres deu minuts.
És molt important que anem movent cada poc temps amb una cullera de fusta per evitar accidents, però a foc lent els "accidents" són gairebé impossibles.
Arribat aquest punt l'olla comença a agafar una consistència clarament visible, ara és el moment de l'arròs.





  Mentre s'està coent l'arròs, "pesquem" de l'olla la cabeça d'alls, separem la pell de l'all cuit, tirem la pell i aprofitem l'all, en una paella petita fregim la nyora que abans l'hem fet ben neta  (alerta en no cremarla), les llesques de pa d'ahir, una vegada fregides es reserva en  paper absorvent, afegim a la paella els alls, els fregim ben fins que quedin molt daurats i els col·loquem damunt de paper absorbent, finalment les ametlles crues, també es fregixen i quan daurin fem el mateix, assequem en paper absorbent. 
Tot això se li feta un bon grapat de sal es porta al morter i a treballar-ho ben treballat, jo haig de reconèixer que he fet trampa, ho he triturat amb la thermomix.
Molt alerta amb això és el més perillós del plat, ara s'afegeix en l'olla, no oblidis de treballar sempre a foc molt flux , l'arròs es fa gairebé amb la calor residual, solament 5 minuts més, apaguem i deixem reposar.


Com heu vist el plat és molt laboriós però us puc assegurar que és dels millors plats que he menjat mai. 

No he pensat en dir una cosa, d'una dia per l'altre aquest plat està molt millor

Bon profit....

MÚSICA.

Un plat tradicional, necessita música tradicional. la setmana passada els mestres de la música tradiconal en català, els valencians "Al Tall" van donar el seu últim concert, la veritat que em sento un privilegiat a veure el seu últim concert a Barcelona la primavera passada, aquests valencians porten des de l'any 1975 cantant i fent-nos gaudir als quals ens encanta la música amb arrel. 
Musicalment són tota una referència.
Al Tall m'ha acompanyat en l'elaboració d'aquesta recepta, totes m'han semblat sublimes, però hi ha una que per a mi destaca per sobre de les altres, sobretot per que en la seva lletra diu:

"Qui està despert, viu i parla,
i qui dorm només somnia,
bonica bruna;
qui somnia no en treu cap de bestiar
i després és desenganya"

Us deixo el video de la cançó "Per Mallorca" del disc "Cançó popular del Pais Valencià".



lunes, 21 de octubre de 2013

MIGUETA: SEGÓN DIA DE VIDA.

Nostra Migueta continua creixent i la veritat que amb la calor que està fent aquests dies a Mallorca i també amb la força de les dues farines integrals ho està fent molt bé, amb un dia de vida ja comença a dir les seves primeres paraules, quan aixeques la tapa del pot transparent i apropes el teu nas ja comença a fer-se olor aquesta aroma agra de vida, ho sé, és una mica raro però és una olor que a mi m'encanta.

També comencen a aparèixer les primeres bombolles símptoma que els bitxets que porta dins Migueta comencen a sentir-se bé.


Migueta continúa sense creixe, és normal per què és només el segón dia de vida. 


L'única cosa que he fet avui en el segon dia de Migueta ha estat donar-li de menjar, una cullerada sopera de farina de civada i una altra de farina d'espelta, de beure no li he donat res perquè ja tenia.
Mirar que maca que se'ns està criant.
ÀNIM MIGUETA!!!!!

BUNYOLS DE LES VERGES. BUNYOLS DE BONIATO I PATATA.

Avui toca cuinar amb la meva filla Marina. En aquests dies a Mallorca s'està celebrant la festa de les Verges, En aquesta festa els pretendents festejaven amb les seves estimades contractant grups musicals perquè les rondessin. Elles al seu torn obsequiaven els músics amb bunyols i vi dolç.

Aquesta antiga tradició coincideix amb la vigília de Santa Úrsula i les 11.000 verges. Santa Úrsula era filla d'un príncep britànic la qual va ser promesa en matrimoni. Després d'anar a Roma en peregrinació, es va dirigir a Colònia amb el seu seguici de donzelles (la llegenda magnifica el seu nombre potser per remarcar la crueltat del fet) però allà van trobar que els huns s'havia apoderat de la ciutat. Van ser martiritzades en no accedir als desigs carnals dels ocupants.

Actualment la festa ha evolucionat convertint-se en una ocasió més perquè els joves es diverteixin recorrent els carrers de pobles i ciutats la nit del 20 d'octubre. Destaquen les celebracions de Búger, Marratxí, Porreras, Palma. En algunes localitats fins i tot les bandes municipals s'afegeixen a la festa. S'han incorporat recentment cançons estudiantils i regals de flors, a més dels típics bunyols i el vi dolç. Es consumeixen bàsicament dos tipus de bunyols, uns al forn farcits de nata, crema o trufa i altres de fregits elaborats amb patata.

Els bunyols més tradicionals són els elaborats amb patata i/o moniato. Des de dates anteriors a Santa Úrsula i durant bona part de l'hivern els podem trobar a diversos locals especialitzats tot acabats de ferEn el col·legi dels meus fills se celebra des del principi aquesta festa, i aquesta setmana ha de portar Marina per als seus companys bunyols, el més fàcil en aquest cas és comprar-los, però a casa hem estat valents i ens hem decidit a fer-los.

INGREDIENTS:

300 Gr. boniato.
200 gr. patata.
200 gr. de farina de força.
1 paquet llevat de forner.
2 ous.
125 cl. aigua.
Oli.







ELABORACIÓ:

En primer lloc pelem les patates i el boniato i ho posem a coure. Una vegada cuit es passa pel pasapuré fins a aconseguir una pasta homogènia. A continuació es passa a un bol gran per poder pastar, se li afegeix el llevat premsat que prèviament s'ha dissolt amb els 125 cl. d'aigua, en aquest moment se li afegeixen els dos ous. 
Es barreja bé fins que s'uneixin tots els ingredients, una vegada realitzada aquesta operació, es posa la farina a poc a poc i es pasta fins a aconseguir la massa òptima. 


Es tapa amb un drap i es deixa reposar la massa durant mitja hora fins que més o menys doble la seva grandària.

Es col·loca abundant oli en una paella i es comencen a realitzar els bunyols, molt important tenir sempre al nostre costat un recipient amb aigua per poder mullar-nos la mà amb la qual anem a fer els bunyols. Amb la mà esquerra s'agafa un bon grapat de massa, la mà dreta la mullem en el recipient d'aigua i agafem un pessic de la massa que tenim a l'altra mà, amb el dit polze li fem un forat i ho fregim en la paella que tindrà l'oli molt calent.









La gran Marina orgullosa de la feïna que ha fet, i jo més orgullós encara d'ella.

MOLT BON DIA DE SES VERGES!!!!!!!


MÚSICA:

En la cuina, mentre estàvem fent els bunyols Marina ha triat escoltar cançons de Pepet i Marieta, encara que ja coneixia cançons soltes de Pepet i Marieta mai m'havia parat a escoltar-les totes, i des de fa dues setmanes les seves cançons són obligatòries en els recorreguts de casa a l'escola i de totes elles Marina ha triat la cançó "tinc una cita" del disc "Qui no plora no mama".
Pepet i Marieta és un grup format per músics de banda i banda del riu Sénia. Forma una proposta festiva que s'impregna de les músiques “populars” d’arreu del món. Rumba, patxanga, jota, reggae, bolero, ska o ritmes llatins, tot estil és vàlid per a aquesta banda de 8 músics sòlida i contundent que saben fer gaudir el públic allà on es presenten amb la seva fórmula de música, teatre i saber quotidians.
 Les seues lletres són tan reivindicatives com creatives. Així podem trobar crítiques a la Seguretat Social, al preu de la vida o al de l'habitatge, reivindicacions a la cultura i a la comarca del Sénia, cançons contra el transvassament de l'Ebre i fins i tot lletres més romàntiques i agosarades.








domingo, 20 de octubre de 2013

ARROZ CON COSTRA. ARRÓS AMB COSTRA



Pues vamos allá con el primer plato "serio" de este blog, como dije en el primer post la invitación de esta mañana de domingo y para estrenar he elegido como anfitriona a Sonia Navarro Pastor. Siempre me ha parecido un poco tontería ese frase hecha de que "los polos opuestos se atraen", pero en si que lo creo para la cocina, creo que casarte o vivir con una persona que ame tanto la cocina como tú es una bomba de relojería, en mi caso a Sonia digamos que lo que más le gusta de la cocina es el penúltimo paso, es decir, comer. Para ella y a petición suya  cocinaré un arroz en costra, plato emblemático de la ciudad de Elx y de la comarca de la Vega Baja de Alicante, también se suele cocinar en algunos pueblos de la Marina Alta.

Para empezar diré que nunca he sido partidario de los arroces al horno, no son mis favoritos, porque conseguir el punto de cocción óptima es tremendamente difícil, si para conseguirlo con un arroz seco es muy complicado y eso que se puede controlar mucho mejor la potencia del fuego imagínate al horno y encima con el arroz tapado con la costra, todo un reto. A parte también hay una cosa del arroz en costra que no me agrada y es la mezcla de pollo y conejo, he estado pensando quitarlo de la receta que voy a realizar yo, pero he querido conservar y hacer el arroz en costra como se hace tradicionalmente en estas zonas, así que mezclaremos estos dos tipos de carne, que para mí no pegan nada (eso lo apuntamos como manías culinarias mías).

La pena que no puedo contar con los maravillosos embutidos que tenemos por Alicante, y aunque he comprado embutido de calidad no se asemeja para nada a los de mi tierra, el pollo es de corral, así creo que una cosa compensará a la otra.

INGREDIENTES:
Para  8 personas.

1 conejo en trozos.
1 kg de pollo.
1 kg de embutido, longanizas y blanco.
1 tomate muy maduro. ( Yo he utilizado 4 tomates de ramillet)
3/4 kg de arroz 
Ajos
Aceite de oliva 
Azafrán
Perejil y  sal 
Una docena de huevos.
1 litro y medio de caldo de pollo.

ELABORACIÓN:

En una cacerola sofreimos el embutido junto con los ajos, los ajos machacados pero sin pelar, una vez hecho reservamos el embutido y desechamos los ajos.







Ahora le toca el turno de sofreir el pollo y el conejo, primero añadimos el pollo y al poco tiempo añadimos el pollo, sofreimos a fuego medio y cuando empiece a dorar añadimos el tomate, en mi caso los 4 tomates de ramellet muy picado. Bajamos el fuego y con mucha paciencia dejamos hacerse, aproximadamente unos 20 minutos hasta que el agua del tomate se haya evaporado y lo que quede sea una consistencia total entre la carne y el tomate.


Acto seguido añadimos el caldo de pollo, subimos el fuego hasta que llegue a hervir y una vez empiece  a borbotear reducimos el fuego a la mitad, dejamos otros 20 minutos cocinandose la carne, ahora es el momento de probar de sal y corregir si es necesario. Es probable que tengamos que añadir un poquito de agua, por eso yo prefiero poner más agua de la que toca e ir jugando con el fuego si tiene mucho caldo.


Una vez transcurrido este tiempo, se añade el arroz y se cuece a fuego medio alrededor de 8 minutos, el grano tiene que quedar duro y MUY IMPORTANTE, el arroz en ese momento tiene que quedar caldoso.
Mientras se está cociendo el arroz el horno ya lo tenemos caliente al máximo todo lo que de el horno de casa suele ser 240 o 250 grados, 







Batimos los huevos mejor con una batidora, yo lo que hago es separar las claras de los huevos, primero bato las claras casi a punto de nieve y a continuación añado las yemas así me queda muy espumoso que es de lo que se trata.





Antes de añadir el huevo batido, al arroz le añadimos los trozos de embutido que habíamos frito al principio de todo, ahora es el momento de poner por encima el huevo y rápidamente lo metemos al horno alrededor de 12 a 15 minutos.
Se saca del horno, se deja reposar 5 minutos y a comer....
La primera invitada como degustadora del blog posando con el resultado.

MÚSICA:

En la elaboración de la receta me ha acompañado un grupo que para mí es todo un descubrimiento, VINTAGE TROUBLE, es un grupo californiano que posee una belleza y una calidad que son dignos de destacar. Vintage Trouble se formó en 2010 de las cenizas de algunas otras bandas, Ty Taylor (cantante), Nalle Colt (guitarra) se unieron con el bateria Richard Danielson y el bajista Rick Barrio Dill. Su disco "The bomb shelter sessions" no tiene desperdicio y a mí me tienen bastante enganchado.

La canción que he elegido es "Not alrigth by me" de ese mismo disco, y no me canso de escucharla... ale, ahora a disfrutar de la vida que son dos días.






No podemos olvidar una cosa, que estos platos sin unos buenos amigos no saben igual....









sábado, 19 de octubre de 2013

MASSA MARE FARINA D'ESPELTA I FARINA DE CIVADA

Avui passejant pel mercat ecològic de Palma que està a la Plaça dels patins, he trobat un lloc que m'ha encantat, el lloc és monogràfic de farines ecològiques i artesanes, conreades per la finca Són Ramón Vell de Manacor, tenen moltes varietats de farina, la majoria són de blat però també he trobat una de civada i una altra d'espelta. 

Doncs bé he volgut començar les receptes d'aquest blog fent una massa mare d'aquestes dues farina, lògicament les dues integrals, és una recepta a molt llarg termini, ja que si neix el blog ara també ha de néixer la massa mare i aniré realitzant pans amb aquesta massa.

La massa mare, com a ésser viu que és es mereix un nom, a mi se m'ha ocorregut posar-li Migueta i en els primers dies de vida com si fos un bebè veurem el seu desenvolupament i com es va fent adulta amb el pas dels dies.

Les farines utilitzades són 50% farina de civada i 50% farina d'espelta.
L'espelta és un cereal molt antic, fa 7000 anys ja es coneixen cultius en Iran, i a Egipte era un cereal molt utilitzat. L'espelta és un cereal altament energètic ja que els seus nutrients principals són els carbohidrats encara que aporta menys calories que la farina clàssica de blat, però destaca sobretot pel seu alt contingut en proteïnes d'elevat valor biològic amb aminoàcids com la lisina, escassa en altres cereals. Sent també una estupenda font de minerals i vitamines sobretot del grup B.
La seva farina té un sabor lleugerament dolç amb un toc que recorda a la nou, sent més soluble en aigua, més fàcil de digerir que la farina de blat i encara que molt més pobre en gluten que altres blats panificables, segueix tenint gluten, per la qual cosa és un cereal que no deuen consumir-ho els celíacos.

La civada (avena sátiva) és una planta de la família de les poáceas, que és un cereal. La planta aconsegueix metre i mitjà d'altura. Posseeix fulles lanceoladas de fins a uns 4 cm. de longitud. Les flors apareixen en espigues, i els grans apareixen sobre la mateixa espiga. Aconsegueixen 1,5 cm. i presenten una forma bastant allargada i estreta, diferenciant-se així del blat, que és més estret.
Procedeix d'Europa i es conrea en molts llocs del món, sent el centre i el nord d'Europa, i el nord d'Amèrica els països on es conreen més. Actualment és un cereal que està molt valorat per les seves propietats alimentoses.
La civada és remineralizant, emoliente, analèptic, laxant lleuger, timolèptic, tònic cardíac, anti-dispéptico, anti-astènic i anti-diarrèic.

INGREDIENTS:

50 grams farina de civada.
50 grams farina d'espelta.
100 grams d'aigua.


 ELABORACIÓ:

El primer dia barregem en un pot de cristall o recipient transparent tots els ingredients tapem i deixem reposar a temperatura ambient, molt important no deixar prop de corrents d'aire ni en un ambient fred convé que tingui una temperatura constant i més o menys càlida. 




BENVINGUDA MIGUETA!!!!!!.

viernes, 18 de octubre de 2013

Que feim del caldo?.

Hola a todos, esa era la frase que reiteradamente se hacía en mi casa cuando era pequeño, mi madre o mi abuela, siempre el día antes decía: "i demà que feim del caldo?", el origen de esta frase hecha es muy fácil de explicar. En mi casa se cocinaba un día por semana una olla inmensa de cocido (nosotros le llamábamos puchero), esa olla estaba bien cargada de carne, garbanzos, patatas, verduras y mucho caldo, pues bien de esa olla se comía dos o tres días y del caldo se hacía garbanzos, arroz, fideos, tallarines, sémola o consomé.
Pues bien ese título me ha encantado para empezar mi nuevo proyecto, quien me conoce lo sabe, mi vida sin proyectos nuevos no es mi vida, quiero escribir semanalmente de mis grandes pasiones que son mis amigos, la música, los libros y la cocina.
He pensado hacer una entrada semanal con un amigo distinto, con ese amigo hablaré de música, de libros,  contaré historias divertidas sobre el protagonista semanal y sobretodo cocinaré su plato favorito.
Esto empieza pronto, esta misma semana, la primera invitada, como no, será Sonia Navarro Pastor ya que es la compañera mi ojo derecho y mi mano izquierda le cocinaré un "Arros en costra".
Las entradas se colgarán el sábado o domingo.
Muchas gracias a todos y a disfrutar que la vida son dos días.....