INDICE DE RECETAS

lunes, 21 de octubre de 2013

BUNYOLS DE LES VERGES. BUNYOLS DE BONIATO I PATATA.

Avui toca cuinar amb la meva filla Marina. En aquests dies a Mallorca s'està celebrant la festa de les Verges, En aquesta festa els pretendents festejaven amb les seves estimades contractant grups musicals perquè les rondessin. Elles al seu torn obsequiaven els músics amb bunyols i vi dolç.

Aquesta antiga tradició coincideix amb la vigília de Santa Úrsula i les 11.000 verges. Santa Úrsula era filla d'un príncep britànic la qual va ser promesa en matrimoni. Després d'anar a Roma en peregrinació, es va dirigir a Colònia amb el seu seguici de donzelles (la llegenda magnifica el seu nombre potser per remarcar la crueltat del fet) però allà van trobar que els huns s'havia apoderat de la ciutat. Van ser martiritzades en no accedir als desigs carnals dels ocupants.

Actualment la festa ha evolucionat convertint-se en una ocasió més perquè els joves es diverteixin recorrent els carrers de pobles i ciutats la nit del 20 d'octubre. Destaquen les celebracions de Búger, Marratxí, Porreras, Palma. En algunes localitats fins i tot les bandes municipals s'afegeixen a la festa. S'han incorporat recentment cançons estudiantils i regals de flors, a més dels típics bunyols i el vi dolç. Es consumeixen bàsicament dos tipus de bunyols, uns al forn farcits de nata, crema o trufa i altres de fregits elaborats amb patata.

Els bunyols més tradicionals són els elaborats amb patata i/o moniato. Des de dates anteriors a Santa Úrsula i durant bona part de l'hivern els podem trobar a diversos locals especialitzats tot acabats de ferEn el col·legi dels meus fills se celebra des del principi aquesta festa, i aquesta setmana ha de portar Marina per als seus companys bunyols, el més fàcil en aquest cas és comprar-los, però a casa hem estat valents i ens hem decidit a fer-los.

INGREDIENTS:

300 Gr. boniato.
200 gr. patata.
200 gr. de farina de força.
1 paquet llevat de forner.
2 ous.
125 cl. aigua.
Oli.







ELABORACIÓ:

En primer lloc pelem les patates i el boniato i ho posem a coure. Una vegada cuit es passa pel pasapuré fins a aconseguir una pasta homogènia. A continuació es passa a un bol gran per poder pastar, se li afegeix el llevat premsat que prèviament s'ha dissolt amb els 125 cl. d'aigua, en aquest moment se li afegeixen els dos ous. 
Es barreja bé fins que s'uneixin tots els ingredients, una vegada realitzada aquesta operació, es posa la farina a poc a poc i es pasta fins a aconseguir la massa òptima. 


Es tapa amb un drap i es deixa reposar la massa durant mitja hora fins que més o menys doble la seva grandària.

Es col·loca abundant oli en una paella i es comencen a realitzar els bunyols, molt important tenir sempre al nostre costat un recipient amb aigua per poder mullar-nos la mà amb la qual anem a fer els bunyols. Amb la mà esquerra s'agafa un bon grapat de massa, la mà dreta la mullem en el recipient d'aigua i agafem un pessic de la massa que tenim a l'altra mà, amb el dit polze li fem un forat i ho fregim en la paella que tindrà l'oli molt calent.









La gran Marina orgullosa de la feïna que ha fet, i jo més orgullós encara d'ella.

MOLT BON DIA DE SES VERGES!!!!!!!


MÚSICA:

En la cuina, mentre estàvem fent els bunyols Marina ha triat escoltar cançons de Pepet i Marieta, encara que ja coneixia cançons soltes de Pepet i Marieta mai m'havia parat a escoltar-les totes, i des de fa dues setmanes les seves cançons són obligatòries en els recorreguts de casa a l'escola i de totes elles Marina ha triat la cançó "tinc una cita" del disc "Qui no plora no mama".
Pepet i Marieta és un grup format per músics de banda i banda del riu Sénia. Forma una proposta festiva que s'impregna de les músiques “populars” d’arreu del món. Rumba, patxanga, jota, reggae, bolero, ska o ritmes llatins, tot estil és vàlid per a aquesta banda de 8 músics sòlida i contundent que saben fer gaudir el públic allà on es presenten amb la seva fórmula de música, teatre i saber quotidians.
 Les seues lletres són tan reivindicatives com creatives. Així podem trobar crítiques a la Seguretat Social, al preu de la vida o al de l'habitatge, reivindicacions a la cultura i a la comarca del Sénia, cançons contra el transvassament de l'Ebre i fins i tot lletres més romàntiques i agosarades.