INDICE DE RECETAS

sábado, 26 de octubre de 2013

SABORS DE LA MEVA INFÀNCIA.... ARRÒS CALDÓS DE VERDURES.

He volgut realitzar també una secció que em sembla pot ser bastant interessant, li he posat per títol "Sabors de la meva infància", crec que no cal explicar molt de que va a anar.

Aquests dies fent compilació d'amics per convidar-los a participar en el blog, m'ha cridat l'atenció que tots ells han triats plats que li recorden a la seva infància, això m'ha fet recordar els plats que tant la meva mare com la meva àvia cuinaven a ma casa i  m'esperaven en aquest espai de temps que ara per als nostres fills ha desaparegut: el menjar a casa abans de tornar a escola.

La veritat que els menjars eren bastant repetitius, havien els plats clàssics, putxero; bacallà bullit; alls; llenties (que era l'únic plat que se li acompanyava un segon plat generalment una meravellosa truita de patates); tallarins amb conill i en molt rares vegades macarrons, espagueti no recordo haver-ho menjat en la meva infància.

Doncs bé hi ha un plat que no he esmentat però que era EL MÉS GRAN de la setmana, el summun dels plats del carrer Isaac Peral 41, el EXCEL.LENTÍSIM i IL·LUSTRÍSSIM ARRÒS CALDÓS DE VERDURES.... Ora pro *
nobis.

Doncs be, aquest plat té diverses curiositats que sempre m'han semblat molt interessants. La primera és que és un desordre d'ingredients que creus que no lligarà i al final t'adones que és delicatessen pura. La segona curiositat és el que canvia el sabor del plat fred a plat calent, a mi en particular, m'encanta fred, però no m'entengueu malament, no tret del congelador, si no templat. A la meva casa jo recordo que jo sempre repetia, doncs els dos plats se'm servien alhora, el temps que emprava a menjar-me el primer el segon ja s'havia temperat i això era CAPRITX DE DÉU.

És un plat típic de la comarca del  Vinalopó Mitjà, no crec que sigui conegut fora d'aquesta comarca, un plat que es pren des de tardor a primavera, no requereix com altres plats que  estigui nevant fora perquè et fiquis aquest guisat entre pit i esquena.

INGREDIENTS:

Verdures:
1 Nap
1 Xirivia.
2 Patates.
1 Pebrera vermella.
3 Pastanagues.
1 Tros de carabassa.
Un ramellet de bledes.
Un ramellet  d'espinacs.
Una rameta  d'api.
Un porro.
Una ceba gran.
3 tomàquets de ramellet.
6 tomàquets secs.
1 cabeça d'alls.

Llegums:
Llenties. 150 grams.
Mongetes blanques. He utilitzat 200 gr. bullits en conserva.
Cigrons. He utilitzat 200 gr. bullits en conserva
Mongetes pintes. He utilitzat 200 gr. bullits en conserva
Arròs. 200 grams.

Uns altres ingredients:
5 llesques de pa dur.
15 ametlles marcona crua
1 nyora.
Sal, oli d'oliva, aigua i una cayena petita.
Ara enteneu quan us he dit que veient els ingredients sembla ser que això no va a funcionar no?. Doncs espereu i voreu.

ELABORACIÓ:




  Crec que no fa falta dir que hem d'agafar una olla gran.
 Doncs bé, en l'olla li posem un bon xorro d'oli, piquem la ceba molt fina i ho posem a sofregir, crec que ja ho he dit en altres entrades, però crec que els èxits dels plats vénen dels sofregits, és a dir, cal tenir molta paciència, a la meva m'agrada sofregir a foc mitjà baix. 





  Quan la ceba comença a estar transparent, afegim la cabeça d'alls que prèviament hem realitzat un tall en tot el cap per deixar sortir el sabor de l'all.
Piquem la pebrera vermella i ho afegim al sofregit. Ara li toca als tomàquets de ramellet, es piquen bé i a l'olla. El següent a visitar el sofregit són els tomàquets secs, i la branca d'api, tot molt picat. 
Una vegada fet el sofregit retirem del foc i posem una cullerada sopera de pimentó dolç, també piquem una cayena fineta i afegim a l'olla, removem bé fins que el pimentó lligue amb els altres ingredients del sofregit, ara és el moment de posar l'aigua, aproximadament 3 litres d'aigua. 



  Es posa de a tota potència el foc i esperem al fet que bulli, Una vegada estigui bullint afegim les llenties, el nap, la xirivia i les patates, baixem el foc a mitjà baix i deixem coure 15 minuts. 












  Ara és el moment d'afegir el tros de carabassa, els espinacs i les bledes deixem coure tot 10 minuts.















Ara baixem el foc al mínim, netegem els llegums en conserva, molt importants passar-les per l'aixeta i que estiguin ben netes, afegim els cigrons, les mongetes blanques i les mongetes pintes deixem coure altres deu minuts.
És molt important que anem movent cada poc temps amb una cullera de fusta per evitar accidents, però a foc lent els "accidents" són gairebé impossibles.
Arribat aquest punt l'olla comença a agafar una consistència clarament visible, ara és el moment de l'arròs.





  Mentre s'està coent l'arròs, "pesquem" de l'olla la cabeça d'alls, separem la pell de l'all cuit, tirem la pell i aprofitem l'all, en una paella petita fregim la nyora que abans l'hem fet ben neta  (alerta en no cremarla), les llesques de pa d'ahir, una vegada fregides es reserva en  paper absorvent, afegim a la paella els alls, els fregim ben fins que quedin molt daurats i els col·loquem damunt de paper absorbent, finalment les ametlles crues, també es fregixen i quan daurin fem el mateix, assequem en paper absorbent. 
Tot això se li feta un bon grapat de sal es porta al morter i a treballar-ho ben treballat, jo haig de reconèixer que he fet trampa, ho he triturat amb la thermomix.
Molt alerta amb això és el més perillós del plat, ara s'afegeix en l'olla, no oblidis de treballar sempre a foc molt flux , l'arròs es fa gairebé amb la calor residual, solament 5 minuts més, apaguem i deixem reposar.


Com heu vist el plat és molt laboriós però us puc assegurar que és dels millors plats que he menjat mai. 

No he pensat en dir una cosa, d'una dia per l'altre aquest plat està molt millor

Bon profit....

MÚSICA.

Un plat tradicional, necessita música tradicional. la setmana passada els mestres de la música tradiconal en català, els valencians "Al Tall" van donar el seu últim concert, la veritat que em sento un privilegiat a veure el seu últim concert a Barcelona la primavera passada, aquests valencians porten des de l'any 1975 cantant i fent-nos gaudir als quals ens encanta la música amb arrel. 
Musicalment són tota una referència.
Al Tall m'ha acompanyat en l'elaboració d'aquesta recepta, totes m'han semblat sublimes, però hi ha una que per a mi destaca per sobre de les altres, sobretot per que en la seva lletra diu:

"Qui està despert, viu i parla,
i qui dorm només somnia,
bonica bruna;
qui somnia no en treu cap de bestiar
i després és desenganya"

Us deixo el video de la cançó "Per Mallorca" del disc "Cançó popular del Pais Valencià".