INDICE DE RECETAS

martes, 5 de noviembre de 2013

LLAMPUGA AL HORNO.


Aquest matí m'he adonat que a casa faltava llet i paper del water (mira que és fàcil l'assumpte), doncs bé, he anat a comprar i he carregat un carro de gom a gom. 
He anat a Carrefour, diguem que la peixateria de Carrefour comparada amb un mercat queda una mica... diguem "industrial", doncs be, comprant i en el spotify sonant Alosa Bentley (de la qual parlaré més tard), se m'ha ocorregut que podia currarme un Marmitako, doncs bé, compro tots els ingredients per realitzar el "Marmitako dels Déus", i resulta que no hi ha bonito, em volen vendre llom de tonyina tallada jo lògicament he dit TARARÍQUETEVI.
 I quan m'estava acomiadant de la peixetera giro el cap i ahi me la trobo, la meravellosa, la generosa, la preciosa..... llampuga. TAN NOSTRA.

Diguem que hem tingut un flechazo a primera vista, he canviat en el mateix moment d'opinió i se m'han vingut ràpidament plats de llampuga al capdavant, últimament estic reflexiu i l'estar reflexiu em torna un cul inquiet així que aquesta mateixa nit realitzaré dos plats de llampuga, de moment en aquesta entrada us deixo la LLAMPUGA Al FORN.
La llampuga (Coryphaena hippurus). És un peix de cos allargat i comprimit. Perfil del cap és lleugerament convex i amb l'edat es torna gairebé vertical, especialment en els mascles grans. Escates molt petites i incrustades en la pell. Coloració del dors verd azulada i platejata per sota amb reflexos daurats. Longitud màxima: 200 cm, habitualment 100 cm. 
És un peix que viu en aigües obertes i un nedador ràpid capaç de recórrer grans distàncies. Pot trobar-se en zones properes a la costa. En el Mediterrani la seva presència en la costa molt lligada al règim de temperatures, especialment abundant en els mesos càlids. Període reproductor entre primavera i estiu. 
Present en mars tropicals i subtropicals. Es troba en el Mediterrani i en l'Atlàntic oriental, des del nord de la Península Ibèrica cap al sud. 
Capturada entre estiu i tardor mitjançant palangre de superfície, curricán i art clar. A Balears i Llevant es pesca de forma selectiva amb llampuguera. 
La llampuguera és un art de pesca tradicional que consisteix a concentrar als peixos a baix i al voltant d'objectes flotants que exerceixen de cimbell, embolicant-los amb xarxes a primera hora del matí. S'usa fonamentalment a Mallorca, sent encara més precisa la seva zona de major activitat en Cala Ratjada, on es ve pescant amb aquest art copejat, des de temps inmemorables. 

INGREDIENTS.

- 2 Llampugues de ració.
- 4 cebes tendres no gaire grans.
- 3 alls.
- 1 pebrot verd.
- 1 pebrot vermell.
- 1 cayena "per a la coneguda hijaputez del plat".
- 3 tomàques bellíssims de gairebé un quilo cadascun.

ELABORACIÓ.

Precalentam el forn a 200º, col·loquem les llampugues en una font per al forn, piquem els alls molt fins i incorporem a la font, les 4 cebes tendres, les he tallat a cuartos i les repartim per la font, a continuació, afegim els tomàquets tallats en trossos grans i afegim, salpebrem tot, li afegim un bon fil d'oli i fiquem al forn.
En un bol col·loquem el pebrot vermell i el pebrot verd sencer i ho introduïm en el microones 5 minuts, una vegada rostits els tallem a tires i reservem.
Quan hagin passat 30 minuts afegim les tires dels pebrots a la font i deixem 10 minuts més.
En aquest plat he utilitzat també les pedres que normalment faig servir  per fer el pa, és a dir, una safata amb pedres molt calenta i cada 15 minuts tirem un got d'aigua a aquesta safata perquè fasa un vapor i així durant uns minuts es cuina amb una calor humida.





MUSICA.

Porto tot el dia escoltant a Alosa Bentley, em passa a vegades, durant un dia estic escoltant a algú apassionadament i igual que ve es va, igual que el vent que aquests dies està bufant amb força a Mallorca, doncs això m'ha passat avui, quan he començat a cuinar, Alosa Bentley, no pegava per res amb el plat que anava a cuinar, així que he canviat radicalment. 
Estic enamorat de la veu de Miquela Lladó, és una veu que m'acompanya moltes vegades, tant en Música Nostra com en els dos discos que ha tret em semblen magnífics, una veu càlida, familiar, que t'abraça i fa olor de Mallorca.
Miquela si que li dóna vida a aquest plat tan mediterrani.



SALER DE SOL
(Miquela LLadó).

Si em tocàs sa loteria
un saler me compraria
un saler de sol,
quantes coses salaria
amb so meu saler de sol,
un saler de sol.
Dies grisos, hores buides,
gent que no troba consol, 
un saler de sol.
I un llibre de finestres
per poder guaitar pel món
i un saler sol. 

I un barral de companyia
i una barra d'alegria
i una capsa de besades
i una bossa d'abraçades
i una peça de dolçor.

Si em tocàs sa loteria 
un setrí me compraria
un setrí de mil colors
quantes coses tremparia
amb so setrí de colors
i un saler de sol,
dies grisos hores buides
gent que no troba consol
un setrí de mil colors
i una casa sense portes
pels amics i pels amors
i un saler sol. 

Quins entrepans d'alegria 
amb tassons de companyia
i un remenat d'abraçades
amb unes quantes besades
i una copa de dolçor

i un saleret de sol.

BON PROFIT AMICS!!!!